Deixa't caure,
en cercles.
Dona't, dona'm
aquell temps preciós en el que la incertesa impera
I busca'm
en un laberint de cares,
hombres, màscares.
Doncs sense saber qui ets,
t'escolto,
et sento
i em perdo
veient passar les hores;
sense percebre-les,
vivint-les.
I, en va, em pregunto
si realment són teves aquestes paraules;
meves?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada